Joaquim Milans del Bosch i Carrió
Biografia | |
---|---|
Naixement | 30 novembre 1853 Barcelona |
Mort | 31 agost 1936 (82 anys) Madrid |
Causa de mort | execució extrajudicial, ferida per arma de foc |
Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva | |
10 octubre 1927 – 15 febrer 1930 | |
Governador civil de Barcelona | |
26 setembre 1924 – 2 març 1930 ← Carlos de Lossada y Canterac – Ignasi Maria Despujol i de Sabater → | |
Cap de la Casa Militar del Rei | |
27 maig 1920 – 15 juny 1924 ← Luis Huerta Urrutia – José Cavalcanti de Alburquerque y Padierna → | |
Capità general de Catalunya | |
30 setembre 1918 – 10 febrer 1920 ← Ramón García y Menacho – Valerià Weyler i Nicolau → | |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | diplomàtic, militar, polític |
Carrera militar | |
Rang militar | tinent general |
Conflicte | Tercera Guerra Carlina Revolució Filipina primera campanya de Melilla |
Família | |
Fills | Mariano Milans del Bosch y Núñez del Pino, Jaime Milans del Bosch y Núñez del Pino |
Pare | Joaquim Milans del Bosch i Mauri |
Parents | Llorenç Milans del Bosch i Mauri, oncle |
Premis | |
Joaquim Lleó Milans del Bosch i Carrió (Barcelona,[1] 1854[2][1] - Madrid,[1] 1936[1]) fou un militar català.[2] La generació d'en Joaquim va ser una de les que va canviar la direcció de la nissaga familiar Milans del Bosch.[2] Tradicionalment havien estat militars liberals, però durant el segle xix es van alinear amb l'absolutisme.
Al començament de la seua carrera com a militar va viure la restauració borbònica. Lluità en la tercera guerra carlina, a Melilla (1893) i a les Filipines (1897-1898). Posteriorment i a conseqüència de les seues tasques properes a la Casa Reial espanyola, va ser nomenat ajudant d'Alfons XIII. Hi va participar en operacions militars a prop de Madrid i Marroc. Arran d'això va ser ascendit a tinent general.
Capità General de Catalunya
[modifica]A l'acabament de la Primera Guerra Mundial (1918), va ser nomenat capità general de Catalunya. La situació del país era molt tensa per causa de la crisi econòmica que va suposar el cessament d'exportacions als països en guerra, i a les pujades de preus. L'obrerisme es va organitzar i lluità contra els pistolers de la patronal.
Joaquim Milans del Bosch es va posicionar a favor de la patronal i va aplicar mètodes militars a la repressió dels conflictes socials, amb total impunitat vers els sicaris de la patronal. Per a tractar de reprimir la Vaga de la Canadenca (cosa en la qual va fracassar totalment, l'autoritat va haver de cedir i atorgar la jornada màxima de 8 hores),[3] fins i tot va arribar a autoritzar un Sometent per reclutar forces al servei del General Severiano Martínez Anido, governador militar de la província de Barcelona. Milans hi va exercir també d'executor de la censura del règim, concretament ordenant la cremada d'una còpia d'una pel·lícula (La malcasada).
Milans del Bosch se sentia recolzat per les classes altes de la societat catalana, i fins que no van arribar ordres directes del rei Alfons XIII, empès per les Corts, no dimití (1920).[2] De fet, va ser convidat a cerimònies i àpats de casament de l'aristocràcia barcelonina.
El rei, per compensar la seua obediència i anys de servei, el va nomenar Cap de la Casa Militar de la Casa Reial.
Governador Civil de Barcelona
[modifica]Després d'entrar a la reserva hi romangué fins que va ser cridat pel seu amic Miguel Primo de Rivera per fer de governador civil de Barcelona (1924-1929). Conjuntament amb el ministre de governació i el capità general de Catalunya, va portar una campanya anticatalanista ferotge. Clausurà el camp del Futbol Club Barcelona i l'Orfeó Català degut a una monumental xiulada a la Marxa Reial (1925), suprimí entitats excursionistes i culturals, clausurà el Foment Català de Sallent (1925) i imposà reiterades suspensions i multes a diaris i revistes catalanes. Fou destituït en caure el dictador.
Des de l'octubre de 1927 fins al febrer del 1930 va ser assignat diputat per Barcelona "per dret propi", és a dir, sense participar en les candidatures que es votaven.
Es va retirar a Madrid, on va rebre diversos homenatges. Després del cop d'Estat militar dels generals el 18 de juliol, Joaquim Milans del Bosch no va voler abandonar Madrid per estar el seu fill Mariano detingut. El 31 d'agost de 1936 va ser afusellat per milicians antifranquistes.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Joaquim Milans del Bosch i Carrió». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Casals Meseguer, 2013, p. 170.
- ↑ Diez, Xavier. El pensament polític de Salvador Seguí. Barcelona: Virus Editorial, Octubre de 2016, p. 267. ISBN 9788492559725. Arxivat 2019-10-23 a Wayback Machine.
Bibliografia
[modifica]- Casals Meseguer, Xavier «Auge y declive del « partido militar » de Barcelona (1898-1936)». Iberic@l. Revue d'études ibériques et ibéro-américaines, 4, 2013, pàg. 163-180.
Enllaços externs
[modifica]- A golpes de sable: los grandes militares que han marcado la historia de España. Gabriel Cardona. Ariel. ISBN 978-84-344-5246-6. Google Books
- Gran Enciclopèdia Catalana: Milans del Bosch i Carrió, Joaquim.1992: Barcelona. Enciclopèdia Catalana. vol. 15.189pp. Transcripció.
- ELS MILANS DEL BOSCH. Abelard Chimisanas i Julià Arxivat 2012-02-03 a Wayback Machine..
- Cuadernos de Historia Contemporánea.2001. Número 23. ISSN 0214-400X. Luis Fernández Colorado Arxivat 2010-03-31 a Wayback Machine.
- Congreso.es
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Carlos de Lossada y Canterac |
Governador Civil de Barcelona 1924 – 1930 |
Succeït per: Ignasi Maria Despujol i de Sabater |
- Assassinats polítics al bàndol republicà de la Guerra Civil espanyola
- Governadors civils de Barcelona
- Militars barcelonins
- Capitans generals de Catalunya
- Membres de l'Assemblea Nacional Consultiva
- Morts a Madrid
- Gran Creu de l'Orde de Carles III
- Polítics barcelonins contemporanis
- Diputats catalans al Congrés dels Diputats